"(...)ELIES VA PUJAR AL CIM DEL CARMEL; ES VA PROSTERNAR A TERRA (...) -HI HA UN NÚVOL PETIT COM EL PALMELL DE LA MÀ QUE PUJA DEL MAR (...)" (1Reis 18

La devoció a la Mare de Déu sota l'advocació del Carme és la més antiga de totes.
Segles abans de Crist, Elies, passats tres anys de secada i després de pregar, va veure un humil nuvolet que, tot pujant del mar, acabà per cobrir el cel, beneint així la terra amb la pluja vivificant. El petit núvol éra el símbol de la Mare de Déu, dispensadora de les Gràcies celestials que ens porten la Vida Eterna. Els successors dels profetes Elies i Eliseu feren vida de pregària, pobresa i mortificació al cim del Carmel (Israel). Molt abans del naixement de Jesús ja l’esperaven com el Messies promès i l'honoraven. També veneraven per anticipat aquella que havia de ser la seva Mare (Quina fe!). Molt després (s. XII) uns devots que feren allà vida monàstica, consagraren una Capella dedicada a la Mare de Déu del Carme. D’aquí procedeix l'ordre carmelitana i la devoció a aquesta advocació mariana.
El 16 de juliol de 1251, la Reina del Cel va lliurar l'Escapulari a Sant Simó Stock, general de l'ordre, com a penyora d'una gran promesa: se salvarien tots els membres de l'ordre que el duguessin a l'hora de morir (havent-lo vestit dignament en vida, s’entén). També foren concedits posteriorment altres favors (privilegi sabatí, indulgències...).
L'Escapulari del Carme és un sagramental. Els sagramentals són signes sagrats amb els quals, imitant en certa manera els sagraments, s'expressen efectes, sobretot espirituals, que s'obtenen per intercessió de l'Església. No confereixen la Gràcia de l'Esperit Sant com ho fan en canvi els Sagraments, però, per la pregària de l'Església, ens preparen a rebre-la i ens disposen a cooperar amb ella.
Quan el portem imposat per un sacerdot autoritzat, quedem inscrits a l'Ordre Tercera o Confraria Carmelitana; establim un vincle d'Amor amb aquesta Família Religiosa, compartint-ne també els beneficis espirituals. També ens comprometem a viure, segons les nostres possibilitats, el seu carisma. D'aquest, voldria fer esment particular de l'esperit de pregària i contemplació. És fonamental que ens esforcem per tal de tenir vida interior, trobar-nos a nosaltres mateixos en el silenci i posar-nos en disposició de que Déu ens trobi i ens mostri el seu Rostre Santíssim. Només així reconquerirem la nostra autèntica identitat per viure una Vida veritable, que és la de l'Esperit; si no, ens dispersarem i desorientarem enmig de tants estímuls contradictoris. No esperem la fi del temps per veure'L, cerquem arreu la seva imatge!
L'Escapulari no és doncs un "talismà" que ens farà la "màgia" de salvar-nos o deslliurar-nos dels perills encara que visquem d'esquenes a Déu. Dur-lo ens recorda la nostra consagració a Maria Immaculada per tal que Ella ens condueixi a Jesús, el nostre Salvador i Amor. Ens esforçarem doncs per tal de viure com a dignes fills seus, tot imitant-la en totes les seves virtuts, que es reuneixen en la seva adhesió total i responsable a la Voluntat de Déu (“Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules" -Llc 1, 38-).
Quan besarem l´Escapulari veurem en ell el dolç esguard de la nostra Mare que tant ens estima, i pensant en l'Estrella del Mar, recordarem allò de la cançó: "No tinguem por si sóm moguts per la tempesta que ens arrossega mar endins...que Ell en la mar obre camins" (Cantoral de la Missa Dominical nº 355)

Dogma de la Immaculada Concepció - Any del Pilar

Enguany celebrem el 150^é aniversari de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció de Maria, feta pel Beat Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854. Aquest Dogma de Fe declara que Maria Santíssima, per una gràcia singular de Déu, fou preservada de tot pecat des del moment de la seva concepció. Déu la va triar gratuïtament per ser la Mare del seu Fill i, en previsió de la seva Maternitat Divina, la va redimir per endavant, donant-li, pels mèrits de Jesús, la perfecta puresa i plenitud de Gràcia que requeria la seva excelsa missió.

En relació amb aquesta celebració s´ha concedit un Jubileu Extraordinari, (amb les condicions i Indulgències habituals) a les peregrinacions a la Catedral- Basílica de la Mare de Déu del Pilar a Saragossa, fins el 20 de maig de 2005, en que se celebrarà el Centenari de la Coronació Canònica. Fa cent anys, molts fidels varen donar generosament els seus anells nupcials i joies, per poder confeccionar les corones de Maria i el Nen. El lema de l´any jubilar és: "vosaltres sou la meva corona". Són paraules que Maria ens adreça maternalment. Vol que, amb les nostres vides, siguem les joies que abillem la seva Corona. Passa ànsia per tal que La deixem que ens acompanyi en totes les nostres coses, perquè així puguem després acompanyar-La en la felicitat del Cel.

Però, és clar, per ser les joies de la seva corona, haurem d´estar nets, i no ser indignes de la seva Puresa Immaculada. "Impossible" -direm- "no som capaços d´assolir això". Certament, nosaltres som incapaços, però Déu sí que ho pot tot; només demana una cosa: que ho vulguem, perquè Ell respecta la nostra llibertat. És doncs el moment seriós de prendre una decisió: vull deixar els vicis que em dominen i ser "l´orgull" de la meva Mare Santíssima? O m´estimo més seguir-me enganyant a mi mateix, dient que això no pot ser en el meu cas?

Ja sé que potser et sents esclau d´alguns vicis o defectes que no pots deixar. Sí, esclau: un vici ens supera de molt, sinó no és vici autèntic. Creus que ets l´únic que s´ha trobat així? No, Déu ha fet miracles en moltíssims Sants que eren pecadors com tu i com jo. Només et demana: lluita, confiança en el seu poder i Amor, no defallir en l´Esperança; posar els mitjans (Sagraments, pregària...). De mica en mica, amb perseverança, te´n sortiràs, està garantit. Et sembla que no tens cap vici? estàs confós. Potser els teus no són dels que fan soroll, però demana Déu que te´ls faci visibles, i així els podràs combatre. Maria és Mare no només de Jesús, sinó de tots nosaltres, els seus membres. Ens sosté en aquesta lluita sense treva entre el Bé i el Mal, per tal que no caiguem, i si caiem, que ens aixequem...i endavant!

Ara que ve el Nadal et convido a decidir de lluitar contra alguna cosa que t´allunya d´agradar Déu; una de molt concreta, cadascú la seva. I dia a dia lliurar-Li els nostres esforços com branquetes per alimentar un foc que escalfarà el portal on naixerà el Nen Jesús. Així, entre tots el trobarà calent i acollidor. I tots plegats serem la Corona de la Mama.

Maria, Mare nostra, sabem que no vols tots els dons que Déu t´ha obsequiat per gaudir-ne tu sola, sinó per donar-li més Glòria a Ell i ajudar-nos millor a arribar a la nostra Felicitat; vine a viure a casa nostra, amb Jesús i Josep; intercedeix per nosaltres per obtenir-nos de Déu fortalesa en la Fe, seguretat en l´Esperança i constància en l´Amor.

(...)APAREGUÉ EN EL CEL(...)UNA DONA QUE TENIA EL SOL PER VESTIT , AMB LA LLUNA SOTA ELS PEUS, I DUIA AL CAP UNA CORONA DE DOTZE ESTRELLES (Ap 12, 1)

Enguany celebrem el 150é aniversari de la solemne definició dogmàtica de la Immaculada Concepció de Maria, feta pel Beat Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854 a la Butlla Ineffabilis Deus. Aquest Dogma de Fe, que tots els fidels hem de creure, declara que Maria Santíssima, per una gràcia singular de Déu, fou preservada de tot pecat des del moment de la seva concepció1. Déu la va triar gratuïtament a Ella per ser la Mare del seu Fill i, en previsió de la seva Maternitat Divina, la va redimir per endavant, donant-li, pels mèrits de Jesús Salvador del gènere humà, la perfecta puresa i plenitud de Gràcia que requeria la seva excelsa missió.
Més endavant, Maria, concebé i acollí Jesús al seu Cor abans que al seu cos (a l´Encarnació), perquè era plena de la Gràcia de Déu i buida de tota altra cosa. Ella ens mostra amb el seu exemple com és necessari treure del cor tota impuresa per tal que el Senyor pugui viure-hi i portar-nos la salvació.
Quan Jesús éra encara al Si Virginal de Maria, la Sagrada Família viatjà a Betlem, obedient a l'edicte del César. “Mentre eren allà se li van complir els dies, i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se”(Llc.2, 6- 7). EIs familiars i coneguts no gosaren acollir-los, temorencs d'Herodes. L'hostatgeria éra plena de gom a gom i no hi havia "reservats" per a la gent humil. Només trobaren, finalment, una cova que éra pobre, però lluny d'aquell enrenou.
No ens creguéssim pas nosaltres més bons que els poc acollidors betlemites de llavors: Jesús ve cada dia als nostres altars (pel meravellós miracle de la Consagració) i hi roman. Vol fer estada personalment a cada cor al llarg de cada instant de la nostra jornada. Però també estem massa plens de coses mortes i de nosaltres mateixos o tenim por de no estar a to amb l´ambient. Tampoc ens obrim prou a totes les pobreses (materials o espirituals) dels germans. Potser sí que ja hem acollit Déu al cor, però encara hi tenim ple d´andròmines i brutícia que fan destorb a una vida totalment disponible a l´acció l'Esperit Sant.
Sens dubte Josep netejaria la cova de Betlem a consciència i Maria l'abillaria curosament. Ajudem-los doncs a preparar al nostre cor un bressol pel Nen Jesús, acollidor, net i tendre...Maria Santíssima fou l´única preservada del pecat, no ens sorprenguem de trobar-nos pecadors! Fem, doncs, unes bones Confessions, tot posant als peus del sacerdot (que ens perdona en nom de Jesús) tot allò que ens allunyi d´agradar Déu i viure la seva Voluntat, el seu Amor, que inclou totes les criatures. Qui no s’acostarà amb confiança al petit Nin Jesús, Príncep de Pau, per demanar-li d'ésser reconciliat amb la Santíssima Trinitat i amb la comunitat dels germans? Només quan l'Amor de Déu estigui en nosaltres en podrem ser testimonis, constructors i transmissors de la Pau Divina. En experimentar l’alliberament deIs nostres pecats per la Gracia de Déu, esdevindrem, també nosaltres, misericordiosos.
Maria no es va quedar aquest gran regal de Déu per fruir-ne Ella sola, sinó per donar-se totalment; agrair Déu els seus dons implica compartir-los. Per això quan ens consagrem a Ella ens porta de la mà i ens fa el camí planer per que arribem també nosaltres a ser lliures de l´esclavatge del pecat i plens en l´Amor. Tingueu un Sant i Bon Nadal amb Jesús, Maria i Josep!

1.-la concepció és l´instant mateix en el qual comença la vida humana, tot just s´han unit l´òvul i l´espermatozou per formar el zigot que s´uneix immediatament a l´ànima creada per Déu.

JORNADA MUNDIAL DE LA PAU. PERÒ... ÉS POSSIBLE LA PAU?

vitrall

En aquestes dates, podrem tornar a veure les imatges de la connexió de “eurovisió” a les retransmissions religioses i musicals; i de nou, la coneguda bandera de la Unió Europea. En coneixem la història?L´any 1955, la UE existia només sota la forma de la Comunitat Europea de l´acer i aplegava sis estats membres. El Consell d´Europa (un altre organisme que s´havia creat per defensar els drets humans i promoure la cultura europea) estava buscant un símbol. De entre 101 projectes, es va escollir l´actual: un cercle de dotze estrelles daurades sobre fons blau. El Consell d´Europa va esperonar altres institucions europees a adoptar la mateixa bandera i el Parlament Europeu l´acceptà l´any 1983. L´any 1985 els Caps d´Estat i el Govern de la UE la van adoptar com a emblema oficial. Totes les institucions europees la utilitzen des de l´any 1986. D´on va venir la idea? El seu dissenyador Arsène Heitz explicà: "M´han demanat que dissenyi la bandera de Europa. De sobte, m´ha sorgit la idea de posar les dotze estrelles de la Medalla Miraculosa de la rue du Bac (d´on n´estava llegint la història de les aparicions) sobre un fons blau, el color de la Verge Santa”. Se sap també que R.Schuman y K.Adenauer van pregar plegats a la catedral de Estrasburg davant la imatge de la Verge Immaculada, coronada amb dotze estrelles, abans de defensar el projecte davant el Consell d´Europa.Ni les estrelles ni el blau de la bandera són pròpiament símbols religiosos, la qual cosa respecta les consciències de tots els europeus. Així, quan Paul M. G. Lévy va haver d'explicar als Membres de la Comunitat Econòmica el sentit del disseny, va interpretar el nombre de les dotze estrelles, com "guarisme de plenitud", ja que als cinquanta no eren dotze ni els membres d'aquest Consell, ni els de la UE (per tant, el nombre d´estrelles no canvia amb les ampliacions de la UE). No obstant això, a l'ànima de Heitz havien estat presents les paraules de l'Apocalipsi: “Llavors aparegué en el cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles” (Ap. 12,1). I, sense adonar-se´n potser, els delegats dels ministres europeus, van adoptar oficialment l'ensenya en la festa de la Senyora: el 8 de desembre de 1955. Moltes casualitats! Hi descobrirem fàcilment el somriure i l'afecte de La nostra Mare, la Reina d'Europa, Reina de la Pau disposada sempre a ajudar-nos.El dia 1 de gener celebrarem la Jornada mundial de la Pau, i del 18 al 25 de gener la Setmana de Pregària per la Unitatd dels Cristians, sota el lema: "Crist, fonament únic de l´Església" (Cf.1 Cor 3:1-23). D´on vindrà la Pau, la Unitat a Europa, als cristians, a casa nostra, si cadascú diu la seva? La única Pau veritable vindrà de l´Esperit Sant ,doncs Ell és l´únic que sap on està la felicitat de tots. En Ell no hi caben egoismes ni partidismes, ni la opressió ni la injustícia. Demanem Maria, la seva Esposa, que ens obtingui els dons de l´Esperit Sant. Ens cal la seva llum per actuar bé a la nostra vida, especialment els qui ens governen i ens pasturen. No els critiquem, demanem que l´Esperit Sant els il·lumini i condueixi sempre.Una mare ha silenciat les baralles egoistes entre els Parlamentaris; tots ho hem vist, no li ha calgut cridar ni amenaçar, ens ha presentat el dolor del seu cor, un dolor que és una veritat: Jesús patint amb qui pateix. Una altra Mare ens presenta el Dolor pel seu Fill, que ha nascut a Betlem per morir per nosaltres. En aquest Any de la Immaculada que han convocat els bisbes espanyols, preguem i sentim amb aquesta Mare, Reina de la Pau; només Déu-Amor farà callar les guerres, totes les nostres guerres, des de la interior, fins a les internacionals. Bon i Sant Any 2005 us dessitjo a tots!