(...)APAREGUÉ EN EL CEL(...)UNA DONA QUE TENIA EL SOL PER VESTIT , AMB LA LLUNA SOTA ELS PEUS, I DUIA AL CAP UNA CORONA DE DOTZE ESTRELLES (Ap 12, 1)

Enguany celebrem el 150é aniversari de la solemne definició dogmàtica de la Immaculada Concepció de Maria, feta pel Beat Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854 a la Butlla Ineffabilis Deus. Aquest Dogma de Fe, que tots els fidels hem de creure, declara que Maria Santíssima, per una gràcia singular de Déu, fou preservada de tot pecat des del moment de la seva concepció1. Déu la va triar gratuïtament a Ella per ser la Mare del seu Fill i, en previsió de la seva Maternitat Divina, la va redimir per endavant, donant-li, pels mèrits de Jesús Salvador del gènere humà, la perfecta puresa i plenitud de Gràcia que requeria la seva excelsa missió.
Més endavant, Maria, concebé i acollí Jesús al seu Cor abans que al seu cos (a l´Encarnació), perquè era plena de la Gràcia de Déu i buida de tota altra cosa. Ella ens mostra amb el seu exemple com és necessari treure del cor tota impuresa per tal que el Senyor pugui viure-hi i portar-nos la salvació.
Quan Jesús éra encara al Si Virginal de Maria, la Sagrada Família viatjà a Betlem, obedient a l'edicte del César. “Mentre eren allà se li van complir els dies, i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se”(Llc.2, 6- 7). EIs familiars i coneguts no gosaren acollir-los, temorencs d'Herodes. L'hostatgeria éra plena de gom a gom i no hi havia "reservats" per a la gent humil. Només trobaren, finalment, una cova que éra pobre, però lluny d'aquell enrenou.
No ens creguéssim pas nosaltres més bons que els poc acollidors betlemites de llavors: Jesús ve cada dia als nostres altars (pel meravellós miracle de la Consagració) i hi roman. Vol fer estada personalment a cada cor al llarg de cada instant de la nostra jornada. Però també estem massa plens de coses mortes i de nosaltres mateixos o tenim por de no estar a to amb l´ambient. Tampoc ens obrim prou a totes les pobreses (materials o espirituals) dels germans. Potser sí que ja hem acollit Déu al cor, però encara hi tenim ple d´andròmines i brutícia que fan destorb a una vida totalment disponible a l´acció l'Esperit Sant.
Sens dubte Josep netejaria la cova de Betlem a consciència i Maria l'abillaria curosament. Ajudem-los doncs a preparar al nostre cor un bressol pel Nen Jesús, acollidor, net i tendre...Maria Santíssima fou l´única preservada del pecat, no ens sorprenguem de trobar-nos pecadors! Fem, doncs, unes bones Confessions, tot posant als peus del sacerdot (que ens perdona en nom de Jesús) tot allò que ens allunyi d´agradar Déu i viure la seva Voluntat, el seu Amor, que inclou totes les criatures. Qui no s’acostarà amb confiança al petit Nin Jesús, Príncep de Pau, per demanar-li d'ésser reconciliat amb la Santíssima Trinitat i amb la comunitat dels germans? Només quan l'Amor de Déu estigui en nosaltres en podrem ser testimonis, constructors i transmissors de la Pau Divina. En experimentar l’alliberament deIs nostres pecats per la Gracia de Déu, esdevindrem, també nosaltres, misericordiosos.
Maria no es va quedar aquest gran regal de Déu per fruir-ne Ella sola, sinó per donar-se totalment; agrair Déu els seus dons implica compartir-los. Per això quan ens consagrem a Ella ens porta de la mà i ens fa el camí planer per que arribem també nosaltres a ser lliures de l´esclavatge del pecat i plens en l´Amor. Tingueu un Sant i Bon Nadal amb Jesús, Maria i Josep!

1.-la concepció és l´instant mateix en el qual comença la vida humana, tot just s´han unit l´òvul i l´espermatozou per formar el zigot que s´uneix immediatament a l´ànima creada per Déu.